Avui han començat a Catalunya les que seran les últimes proves de Selectivitat tal com es fa ara, perquè l'any que ve tornarà a canviar (quina mania, senyors d'Ensenyament, d'haver de canviar-ho tot tan sovint...). Avui tocava fer les proves de llengua, és a dir, català, castellà i anglès. D'això vull parlar.
Quan esperava el metro, per anar cap a casa, he sentit una al·lota parlant per telèfon que deia: "El de castellano bien, el de catalán... bfffff... creo que mal" i al cap d'uns minuts, quan ja era dins del vagó, hi havia un grupet que també comentàven els exàmens; a una l'han telefonat i ha dit: "El de castellà bé, era fàcil, el de català, no sé, no sé, era xungu".
Diu l'Avui:
"Com ja està sent costum, als alumnes els ha costat especialment la part de comprensió lectora en llengua catalana més que la prova de castellà".
Això és el preocupant, sempre passa el mateix. A mi, aquesta situació, em sona a allò que diu molta gent quan els demanes per què llegeixen més llibres en castellà que en català (tot i que són, molts d'ells, catalanoparlants): "És que en català hi ha moltes paraules que no les entenc, en castellà no em passa tant". D'acord, jo això ho entenc, però la solució no és deixar de llegir en català, sinó tot el contrari: és llegint que les aprens, les paraules. Evidentment, com que llegeixes més en castellà, coneixes més paraules que no en català.
Amb això de la Selectivitat passa una cosa similar, perquè els joves (i no tan joves) viuen majoritàriament en castellà, és la seva llengua de relació, la llengua de les cançons que escolten, dels programes de televisió que veuen... i el català és allò que, com a molt, parlen amb els seus pares. Per tant, quin és el resultat d'aquesta situació? Doncs que aquests al·lots no comprenen un text en català perquè és una llengua que per ells no és funcional, no l'utilitzen, els és postissa.
De veritat, cada vegada n'estic més convençuda. I cada vegada em preocupa més. I cada vegada em sent més incompresa. Reflexionem-hi.
Quan esperava el metro, per anar cap a casa, he sentit una al·lota parlant per telèfon que deia: "El de castellano bien, el de catalán... bfffff... creo que mal" i al cap d'uns minuts, quan ja era dins del vagó, hi havia un grupet que també comentàven els exàmens; a una l'han telefonat i ha dit: "El de castellà bé, era fàcil, el de català, no sé, no sé, era xungu".
Diu l'Avui:
"Com ja està sent costum, als alumnes els ha costat especialment la part de comprensió lectora en llengua catalana més que la prova de castellà".
Això és el preocupant, sempre passa el mateix. A mi, aquesta situació, em sona a allò que diu molta gent quan els demanes per què llegeixen més llibres en castellà que en català (tot i que són, molts d'ells, catalanoparlants): "És que en català hi ha moltes paraules que no les entenc, en castellà no em passa tant". D'acord, jo això ho entenc, però la solució no és deixar de llegir en català, sinó tot el contrari: és llegint que les aprens, les paraules. Evidentment, com que llegeixes més en castellà, coneixes més paraules que no en català.
Amb això de la Selectivitat passa una cosa similar, perquè els joves (i no tan joves) viuen majoritàriament en castellà, és la seva llengua de relació, la llengua de les cançons que escolten, dels programes de televisió que veuen... i el català és allò que, com a molt, parlen amb els seus pares. Per tant, quin és el resultat d'aquesta situació? Doncs que aquests al·lots no comprenen un text en català perquè és una llengua que per ells no és funcional, no l'utilitzen, els és postissa.
De veritat, cada vegada n'estic més convençuda. I cada vegada em preocupa més. I cada vegada em sent més incompresa. Reflexionem-hi.