Ahir, a "Hora Q", el late-night de TV3 que presenta la Melero, parlaven del partit Barça-Mallorca de la Copa del Rei. Molt bé.
Cada dia, a "Hora Q", en Quim Vila, un senyor que canta, fa una cançó sobre el tema del dia. Molt bé.
Ahir, a "Hora Q", per tant, la cançó era sobre el partit; dedicada, deia un càiron -que és allò que surt escrit a la pantalla-, "a l'agermanament entre el poble català i mallorquí". I fins aquí dius, molt bé.
Però va ser començar a cantar i, senyor Quim Vila - o qui li hagi escrit la cançoneta-, fatal.
Així començava la cançó:
"Amb aquests de les Pitiüses som amics sens cap esquerda" (!!!).
Que no és es que jo no vulgui ser amiga dels catalans (ja em coneixeu! si jo n'estic encantada, que mos agermanem!), però Quim, has dit que parlaries del Mallorca... dels mallorquins...
La cançó segueix i ja arriba el punt màxim de sorpresa -meua, perquè ell cantava ben tranquil-:
"Amb aquests de les Pitiüses, culturalment anem a proa, que si ens neguen patrimoni no tenim Llull ni Chenoa"
Llull!!! Chenoa!!!! Home, Quim, gràcies per voler fer creure al món -a Catalunya, com a mínim- que en Llull era pitiús, sempre fa polit poder dir que ets d'on era un gran filòsof, escriptor, creador de la llengua i jo què sé quantes coses més. I na Chenoa, què més voldria jo que sentir-la cantar Roqueta, sa meua roca de la mateixa manera que canta La Balanguera -amb aquelles neutres tòniques, que dius, "ai mira, que bé que ho fa!"- Però no, Quimet, no...
I em sap greu, eh, aquesta cagada... Perquè la resta de la cançó deia coses que em pareixen fantàstiques:
"Marxem plegats, no ens ha anat pas malament. Salem la llengua i endolcim el present"
Era tan fàcil com posar al Google "Pitiüses" i ja hauries sabut que per parlar de Mallorca no era la millor opció. Jo t'hauria aplaudit. En sèrio.
P.D: He enviat un correu als de "Hora Q". No és broma.
Cada dia, a "Hora Q", en Quim Vila, un senyor que canta, fa una cançó sobre el tema del dia. Molt bé.
Ahir, a "Hora Q", per tant, la cançó era sobre el partit; dedicada, deia un càiron -que és allò que surt escrit a la pantalla-, "a l'agermanament entre el poble català i mallorquí". I fins aquí dius, molt bé.
Però va ser començar a cantar i, senyor Quim Vila - o qui li hagi escrit la cançoneta-, fatal.
Així començava la cançó:
"Amb aquests de les Pitiüses som amics sens cap esquerda" (!!!).
Que no és es que jo no vulgui ser amiga dels catalans (ja em coneixeu! si jo n'estic encantada, que mos agermanem!), però Quim, has dit que parlaries del Mallorca... dels mallorquins...
La cançó segueix i ja arriba el punt màxim de sorpresa -meua, perquè ell cantava ben tranquil-:
"Amb aquests de les Pitiüses, culturalment anem a proa, que si ens neguen patrimoni no tenim Llull ni Chenoa"
Llull!!! Chenoa!!!! Home, Quim, gràcies per voler fer creure al món -a Catalunya, com a mínim- que en Llull era pitiús, sempre fa polit poder dir que ets d'on era un gran filòsof, escriptor, creador de la llengua i jo què sé quantes coses més. I na Chenoa, què més voldria jo que sentir-la cantar Roqueta, sa meua roca de la mateixa manera que canta La Balanguera -amb aquelles neutres tòniques, que dius, "ai mira, que bé que ho fa!"- Però no, Quimet, no...
I em sap greu, eh, aquesta cagada... Perquè la resta de la cançó deia coses que em pareixen fantàstiques:
"Marxem plegats, no ens ha anat pas malament. Salem la llengua i endolcim el present"
Era tan fàcil com posar al Google "Pitiüses" i ja hauries sabut que per parlar de Mallorca no era la millor opció. Jo t'hauria aplaudit. En sèrio.
P.D: He enviat un correu als de "Hora Q". No és broma.
1 comentari:
Jo ho sent molt pes catalans però si no estudien un poc més de geografia i comencen a fer-nos partíceps a tots des seu objectiu ho duen malament. Visca ses Pitiüses!!!!
Publica un comentari a l'entrada