dijous, 23 d’abril del 2009

Sant Jordi

I avui, com cada any, hem sortit a fer una volta per les Rambles de Barcelona per celebrar el dia de Sant Jordi.
És veritat que cada vegada és més una festa comercial, és veritat que hi ha molta gent, és veritat que tothom aprofita per treure-hi el cap encara que no tengui gaire sentit (què fan les casetes dels partits polítics? És més, què hi fan els de "Unión, progreso y democracia"? Forgive me, però jo això no ho acab d'entendre...), és veritat que hi ha molta gent que hi va perquè simplement té ganes de veure els escriptors mediàtics, famosets de torn, per poder-s'hi fer una foto (l'important és la foto, atenció, que et signi el llibre és secundari, segurament n'hi ha que ni se'l llegeixen). Sí, tot això és veritat.
Però també és veritat que per jo encara segueix sent un dia especial, un dia que em fa estar de bon humor, un dia en què disfrut de mirar-tafanejar-investigar-conèixer-descobrir llibres i veure roses pel carrer. Un dia en què tenc la sensació que tot em va bé, res em preocupa i tot m'agrada.

Esper que tots hagueu passat una molt bona diada!

P.D: M'han regalat Incerta glòria (que fa temps que em rondava pel cap) i m'he comprat Tòquio blues. Ja us explicaré...

1 comentari:

Núria ha dit...

Jo no hagués dit millor! EStic totalment d'acord amb tu!