dilluns, 2 de març del 2009

Pepe Rubianes

Ahir de migdia, mentre dinava, vaig saber que en Pepe Rubianes havia mort. Em vaig quedar de pedra i durant uns minuts pensava que com podia ser. Tot seguit vaig recordar que feia un any havia anunciat que es retirava perquè tenia un càncer, però jo pensava que s'estava recuperant...

Record que el primer monòleg seu que vaig sentir, la primera vegada que el vaig veure ,va ser a TV3, a un programa de tarda, explicant que quan tingués una filla li posaria de nom "Urquinaona" com la parada de metro, deia. Jo en aquell temps gairebé ni sabia què era això d'Urquinaona. Record que em va caure simpàtic.

Després record que sortia a "Malalts de tele" i, sobretot, record l'entrevista aquella interminable, que només una persona com ell podia aguantar. Me'n vaig anar a dormir i ell xerrava, quan em vaig despertar per anar a l'institut encara hi era.

Quan ja vivia a Barcelona el vaig anar a veure al Capitol dos vegades, i , de veritat, que és dels espectacles que m'han fet riure més en la meva vida. Sense exagerar.

Jo no el coneixia personalment, ja m'agradaria, però la seua mort m'ha afectat perquè li tenia estima, és d'aquelles persones que tens en compte, el considerava un gran home, que des del seu humor deia grans veritats. I no hi ha gaire gent que tingui les coses tan clares com ell.

Crec que el trobarem a faltar.

1 comentari:

pepinho8 ha dit...

Un crack.
http://www.youtube.com/watch?v=bkssQF7YYr8