dijous, 26 de febrer del 2009

Encomana el català!

És un noi de vint-i-pocs anys. Alt, musculat i amb els cabells curts. Entra al bar, un bar petit i agradable on els clients s'amunteguen a la barra. El noi saluda -"Bon dia"-, però la remor de les converses és massa forta perquè ningú no el senti. Ara mateix la mestressa està cobrant a un client. Li diu:
-A veure, doncs... La truita i l'aigua, oi?
-I un tallat!- diu el client.
-Ah, sí, i un tallat. Doncs són 6 euros 30.
El client paga, la mestressa li torna el canvi, el client s'acomiada -"Adéu, Mercè"-, es gira, obre la porta i surt al carrer. La Mercè s'adreça al noi acabat d'arribar, que ha estat observant la pissarra que hi ha a la paret amb la llista d'entrepans, i demana:
-Un entrepà de tonyina.
En el seu accent hi ha un deix estranger evident, jo diria que brasiler o portuguès.
-¿Y para beber?- demana la mestressa.
El noi repassa la llista de begudes que penja d'una altra paret, sota els pots de te.
-Un suc de taronja- diu.
-Vale. Un bocadillo de atún y un zumo de naranja, ¿eh?
-Sí- diu el noi.
La mestressa prepara el suc i l'entrepà. Els posa davant del noi.
-Que aproveche- li diu, amb un somriure. El noi menja i beu en un extrem de la barra. Entra un altre client, grassonet i calb.
-Bon dia, Mercè. A veure, dóna'm una xapata d'aquestes petites.
-Quina vols? N'hi ha de mortadel·la, de salami, de sobrassada, de formatge...
-De mortadel·la. I una Coca-cola de llauna.
La Mercè serveix al grassonet la Coca-cola i la xapata de mortadel·la. Parlen d'això i d'allò. Una estona més tard, el noi de l'extrem de la barra acaba el seu entrepà, escura el suc que queda al got i, quan la mestressa el mira, amb el dit dibuixa un cercle sobre el plat i el got buits.
-Quant és?
La mestressa va cap a la caixa. Mentre tecleja els preus repassa en veu baixa "l'entrepà de tonyina..., el suc de taronja..." i, finalment, amb el tiquet a la mà s'adreça al noi:
-Era un bocadillo de atún y un zumo de naranja, ¿verdad? Pues mira: cinco euros justos.
El noi paga.
-Muchas gracias- diu la Mercè.
El noi es gira i, abans d'obrir la porta, saluda, en un darrer intent:
-Adéu.
-Adiós- li respon la mestressa, somrient amb amabilitat.


L'entrepà, el suc i el menyspreu
Quim Monzó · La Vanguardia · 3/2/2009


Situacions com aquesta que explica en Monzó, que és totalment possible i estic segura que, de fet, ha passat - and more than just once-, són les que justifiquen campanyes com la d'"Encomana el català" que fa poc ha iniciat la Generalitat. Deixem de banda el comentari que faria sobre l'anunci bolllibudiense que em fa canviar de canal cada vegada que el veig... (A més, rima tota la cançó i al final diuen "Al cafè de l'amic Joan!!!", que no rima amb res!! I fa que encara el trobi més absurd...).
Crítiques apart, crec que el tema és prou important i crec que l'anunci, com a mínim, fa pensar els catalanoparlants d'aquest país i, esper, que els faci qüestionar aquesta cosa de: "Jo contest en castellà perquè sinó no m'entenen" quan ni tan sols ho han provat.

diumenge, 22 de febrer del 2009

Los 40 principales i la música en català

Cadena 40, o Los 40 Principales, com li vulgueu dir, és una emissora de música bastant comercial, I know it - i segurament valtros també-. Gairebé totes les cançons són en espanyol o en anglès, però com que per llei estan obligats a dedicar un tant per cent - no sé exactament quant- a música en català ells, good people, ho fan. Però de quina manera!
Resulta que diuen coses com:
"Els èxits en català, primer a cadena 40!"
I seguidament posen grups com "Ja t'ho diré", "Sopa de cabra" o "Sau" (!!). És a dir... consideren una novetat posar Boig per tu l'any 2009, quan la setmana passada va fer 10 anys que va morir en Carles Sabater. Fantàstic. Jo crec que se'n foten de la música en català. Se'n foten de nosaltres.

divendres, 6 de febrer del 2009

Mallorca de les Pitiüses (??)

Ahir, a "Hora Q", el late-night de TV3 que presenta la Melero, parlaven del partit Barça-Mallorca de la Copa del Rei. Molt bé.
Cada dia, a "Hora Q", en Quim Vila, un senyor que canta, fa una cançó sobre el tema del dia. Molt bé.
Ahir, a "Hora Q", per tant, la cançó era sobre el partit; dedicada, deia un càiron -que és allò que surt escrit a la pantalla-, "a l'agermanament entre el poble català i mallorquí". I fins aquí dius, molt bé.
Però va ser començar a cantar i, senyor Quim Vila - o qui li hagi escrit la cançoneta-, fatal.
Així començava la cançó:
"Amb aquests de les Pitiüses som amics sens cap esquerda" (!!!).
Que no és es que jo no vulgui ser amiga dels catalans (ja em coneixeu! si jo n'estic encantada, que mos agermanem!), però Quim, has dit que parlaries del Mallorca... dels mallorquins...
La cançó segueix i ja arriba el punt màxim de sorpresa -meua, perquè ell cantava ben tranquil-:
"Amb aquests de les Pitiüses, culturalment anem a proa, que si ens neguen patrimoni no tenim Llull ni Chenoa"
Llull!!! Chenoa!!!! Home, Quim, gràcies per voler fer creure al món -a Catalunya, com a mínim- que en Llull era pitiús, sempre fa polit poder dir que ets d'on era un gran filòsof, escriptor, creador de la llengua i jo què sé quantes coses més. I na Chenoa, què més voldria jo que sentir-la cantar Roqueta, sa meua roca de la mateixa manera que canta La Balanguera -amb aquelles neutres tòniques, que dius, "ai mira, que bé que ho fa!"- Però no, Quimet, no...
I em sap greu, eh, aquesta cagada... Perquè la resta de la cançó deia coses que em pareixen fantàstiques:
"Marxem plegats, no ens ha anat pas malament. Salem la llengua i endolcim el present"

Era tan fàcil com posar al Google "Pitiüses" i ja hauries sabut que per parlar de Mallorca no era la millor opció. Jo t'hauria aplaudit. En sèrio.

P.D: He enviat un correu als de "Hora Q". No és broma.