diumenge, 25 de gener del 2009

Lost is back!!!


Qui em coneix de tota la vida sap que des de sempre he set una addicta a les sèries de TV. He de confessar que no hi ha res més fàcil per jo que enganxar-me a una sèrie: basta que en vegi un capítol un dia i ja està, ja s'activa no sé quin mecanisme que fa que se'm produeixi una necessitat imperiosa de seguir sabent què els passa a aquells personatges. Ara, n'hi ha que m'han enganxat més i d'altres, menys.
No recordava jo que m'agafàs tanta dèria amb una sèrie des que, quan tenia uns quinze anys, em vaig convertir en una Dawson'screekaddicta. I mira que ara que hi pens, eren un poc repel·lents aquella colla, sobretot la parelleta Dawson-Joey. Però bé, jo era joveneta i no tenia coneixement...
Actualment la meva dèria és Lost, una sèrie que em té totalment enderiada. I ara més, perquè ha començat ja la cinquena temporada, de la qual ja he vist els dos primers capítols. Com que sé que hi ha molta gent que encara no els ha vist (o que encara no han arribat a la cinquena) no desvetllaré cap cosa concreta. Només us diré que són dos capítols bons (no diré fantàstics, ho tenc reservat pel capítol final de la tercera temporada, que, des del meu punt de vista, és el millor final de temporada ever vist on television) i que, al·leluia, comencen a donar-nos respostes sobre what the hell is going on this f.. island. Però no us emocioneu, perquè també es generen nous misteris, apareixen nous personatges... Genial.
I us demanareu què té d'especial aquesta sèrie? No sé exactament què és però és tan gran, tan genial, està tan ben feta (guionísticament parlant) que fa que et creguis coses que passen que en una altra sèrie diries: "Sí, home, i què mes?? -altrament dit "Yes, man, what more?"-. És una sèrie que és capaç de fer-me asseure al sofà, posar el capítol que toqui i pensar: "Va feu amb mi el que volgueu, expliqueu-me el que vulgueu" perquè saps que disfrutaràs.

divendres, 9 de gener del 2009

El clima eivissenc

Ahir parlava amb una amiga d'allò que mos passa als eivissencs quan dius d'on ets. És un tema que dóna per un altre post, i, per tant, el deixarem per un altre dia, perquè avui em volia centrar en un altre tema al qual vàrem arribar, aquesta amiga i jo, dissertant sobre les múltiples respostes que et diuen quan anuncies que ets eivissenc. El tema és: "què sap la gent del clima d'Eivissa".
Fa uns anys, a Barcelona, vaig conèixer un home que tenia una casa a Santa Eulària i sempre m'explicava que venia molt per Eivissa i tal i qual. Idò bé, un dia, davant d'altra gent, diu: "Sabeu per què els d'Eivissa es compren abrics?" i jo pensant, així for mis adentros, "ai, ai, aiiiiii", i respon -ell mateix- "per estendre'ls a fora i ensenyar que els tenen, perquè no se'ls posen mai!" i va esclatar a riure -ell mateix, again-. Jo no vaig riure mica i li vaig contestar: "Tu no has anat mai a Eivissa en desembre o gener, veritat?". Evidentment, no hi havia posat un peu mai de la vida (fora de la temporada d'estiu, clar).
A aquesta amiga meva un dia, parlant amb un xaval que passava els estius a Formentera, aquest li explicava que a Eivissa i Formentera hi ha un microclima que fa que no hi faci mai fred. (!!!).
Idò bé, jo els vull dir, us vull dir: a Eivissa -i Formentera- hi fa un fred que t'hi mors, que t'hi cagues, un fred d'aquell que t'entra i ja et pots posar jerseis, abrics, forros polars, que no se'n va. Però clar, això, aquesta gent que ve només a passar les vacancetes d'estiu no ho sap, per tant jo propòs, des d'aquesta humil columneta, una nova campanya de desestacionalització, perquè vengui gent a passar també les vacancetes de Nadal.
Ja veig el lema: "Eivissa, l'illa màgica: vine i et congelaràs"